El projecte de l’Escola de l’IGOP només té sentit  en tant en quant siguem capaços de generar oportunitats i vincles de treball amb altres institucions i organitzacions de fora de la universitat, amb persones a títol individual, i amb el nostre entorn de proximitat més immediat.

És cert que els temps que ara vivim conviden a ajuntar esforços i recursos, a sumar energies, però la nostra voluntat relacional no té a veure només amb això (que també.) sinó que és  la pròpia naturalesa del nostre projecte (recordem: formació, debat públic, innovació social) la que ens obliga a construir aliances, a buscar la cooperació i el treball conjunt, amb tothom qui puguem compartir projecte.

Finalment, hem de reconèixer que per tirar endavant molts del nostre propòsits  hem d’incorporar nous aprenentatges, noves capacitats, nous llenguatges i noves  metodologies que ara no tenim, però que sabem que ja s’estan desenvolupant en els nostres entorns. Aquesta és potser la raó principal per la qual no podem caminar sols. Ens acompanyes??