Associació Lola, no estás sola: “Ens trobem davant la invisibilització del sense-llarisme femení”
Per Laia Roldan (Col·laboradora a l’Escola de l’IGOP)
Associació Lola, No Estás Sola
Apoderament de la dona sense sostre des d’una perspectiva feminista i comunitària
La Prosperitat (Barcelona)
Les cures, els salaris i l’increment dels preus de lloguer són les principals causes que dificulten a les dones accedir a l’habitatge. Lola, No Estás Sola és una associació que es va crear el 2016 a Nou Barris per ajudar aquelles dones sense una llar digna o un lloc on sentir-se segures per tal que puguin generar mecanismes d’autoajuda, des d’una perspectiva feminista i comunitària. Les xifres indiquen que un 16% dels sense sostre a Barcelona són dones, però des de Lola tenen clar que aquestes dades no són representatives i que ens trobem davant la invisibilització del sense-llarisme femení. Com és possible que en un món on les dones pateixen més discriminació les xifres tan sols apuntin a un 16%?
Les principals causes del sense-llarisme femení
Les dones, pel fet de ser-ho, tenen més dificultats per accedir al món laboral, quedant relegades en moltes ocasions a les tasques de cura, a més d’estar pitjor retribuïdes que els homes. Per tant, en una ciutat com Barcelona, amb els preus dels lloguers elevadíssims, els resulta molt complicat poder pagar un lloguer d’un pis sencer, així que en moltes ocasions han de buscar habitacions en pisos compartits.
Per altra banda, hi ha les càrregues familiars. Actualment, segons Clara Naya, una de les impulsores d’aquest projecte, “el 80% de les famílies monoparentals on sols hi ha un adult a càrrec, és una dona”. Les tasques de cura sovint impliquen dificultats afegides quan intenten llogar una habitació.
Les dones que es troben en aquestes situacions pateixen l’estigma de no ser una bona dona, una victimització que després acaba transformant-se en abús i assetjament per part de molts arrendadors.
Qui acut a Lola, No Estás Sola?
Lola, No Estás Sola treballa amb dones que no disposen d’un sostre digne o d’un lloc on sentir-se segures. Pot tractar-se de persones sense-sostre o que després de llargs períodes a albergs, presons o hospitals no tenen una llar. També hi ha dones que viuen a espais inadequats (com locals no habitables) o insegurs (compartint habitatge sotmeses a abusos, per part de la parella o d’arrendatari). Aquestes dones saben que, per la seva condició, si acaben al carrer estaran en pitjor situació que els homes i per això s’esforcen a cercar alternatives.
Un altre problema amb el qual es troben és que quan acudeixen a familiars o amics buscant acollida posen en perill aquestes xarxes, o bé les trenquen per les dinàmiques de desgast que impliquen. “Quan una dona acaba al carrer és perquè està completament sola”, afirma Naya.
Què trobaran les dones sense llar a Lola, No Estàs Sola?
Aquesta associació té dos àmbits d’actuació. En primer lloc, compten amb un pis on viuen quatre dones que es trobaven al carrer. Des de l’entitat els donen una llar digna i adequada, pagant-los el lloguer, els subministraments de llum, gas i aigua i el menjar. A més, les han empadronat a la casa per a tenir un accés fàcil i pròxim als serveis públics.
Per altra banda, es reuneixen tres cops per setmana en un local on poden esmorzar, canviar-se i deixar les seves pertinences. Però més enllà de ser un punt de trobada, també realitzen activitats puntuals com tallers, jornades de defensa personal, campanyes per a recaptar productes d’higiene i cursos de formació per a la intervenció del sense-llarisme amb perspectiva feminista, entre altres coses.
Un lloc de trobada amb perspectiva feminista i comunitarista a Nou Barris
Clara Naya ens explica que “totes les dones que hi arriben estan molt marcades per vivències de violència de gènere”. Des de Lola, No Estás Sola utilitzen el feminisme com a eina fonamental per apoderar-se i que siguin les mateixes dones les que triïn lliurement el que volen fer. Les intenten acompanyar en aquest procés, (de)construint-se totes juntes a través d’activitats o simplement prenent un cafè, d’una forma molt improvisada.
Juntament amb el feminisme, el comunitarisme és un pilar fonamental de Lola, No Estás Sola i el fet de trobar-se a Nou Barris facilita l’enxarxament d’aquestes dones. “L’associació no es podria fer a altre lloc que no fora Nou Barris”, afirma Naya, precisament per les dinàmiques comunitàries que faciliten participar en el territori. Les dones en aquesta situació arriben a un punt de soledat molt gran i en aquest barri tenen espais molt diversos on poder involucrar-se i construir noves relacions. A més, “en una altra zona depens més del consum per fer activitats, en canvi a Nou Barris hi ha un munt d’activitats d’oci gratuïtes que li permeten relacionar-te amb gent molt diversa.”
Es necessiten millors infraestructures, formació i dades
De cara a un futur pròxim l’associació projecta traslladar-se a un local més ampli amb dutxes, rentadores i diferents zones d’activitats per poder seguir creixent i donar més ajuda i assistència. En funció del finançament que rebin tindran més possibilitats de realitzar tot el que volen i d’arribar a més gent. Actualment el 30% del seu finançament prové de l’Ajuntament de Barcelona i la resta de fons privats.
En relació al seu entorn, des de Lola destaquen la necessitat de fer cursos de formació en perspectiva de gènere a les universitats, així també als Serveis Socials, per ajudar a donar a conèixer aquesta realitat encoberta en què viuen milers de dones. “Una dada macro sobre el nombre de dones que són víctimes del sense-llarisme a Barcelona” seria un primer pas per donar veu a les dones sense-sostre, aquelles que Naya defineix com “les invisibilitzades dins dels invisibilitzats”.
