MARGARITA LEÓN. Saskia Sassen ha estat guardonada amb el premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials. És la tercera dona que rep el premi en més de trenta edicions i és l’única acadèmica en el llistat dels deu científics socials més citats internacionalment segons el rànquing ISI. És d’agrair als membres del jurat, tant el de la passada edició, on va resultar premiada la filòsofa Martha Nussbaum, com el d’aquesta, els seus esforços per fer visible la tasca de científiques destacades en una disciplina amb una eleva presència de dones.
L’acta del jurat destaca de Saskia Sassen “la seva contribució a la sociologia urbana i l’anàlisi de les dimensions social, econòmica i política de la globalització”. Des de Pista Urbana volem significar aquest premi, per la seva valuosa aportació a l’estudi i la comprensió dels canvis i les transformacions que tenen lloc en les ciutats, espais on es manifesten les desigualtats socials en la seva major cruesa, però també on sorgeixen llocs de trobada i possibilitats de transformació social. Les aportacions tant teòriques com analítiques de Saskia Sassen (www.saskiasassen.com) han traspassat feliçment les fronteres de disciplines com la geografia humana, la sociologia urbana, la sociologia de les migracions, la ciència política, i l’economia política per establir un diàleg que permet avançar més enllà de la sovint excessiva parcel.lació acadèmica. Amb la força de qui ha estat capaç d’anticipar la profunditat dels canvis de la nostra època, Sassen insisteix en la necessitat d’entendre les complexes dinàmiques destructores i alhora creatives de la globalització en els plans econòmic-financer, polític, urbà i social com pas previ a la construcció d’alternatives. En aquests escenaris presents i futurs, les ciutats i els territoris on aquestes s’ubiquen es converteixen en noves zones frontereres, recuperen el seu protagonisme i el seu espai en noves geopolítiques del poder capaces de recuperar, de relocalitzar, en paraules de Sassen, els sistemes econòmics i productius.
En definitiva, la seva perspectiva crítica vers la pròpia idea de ‘ciutat global’ que ella mateixa va encunyar, cap al capitalisme financer, cap a les regulacions dels fluxos migratoris, i més recentment cap a les polítiques d’austeritat que imposa la Unió Europea, la converteix en un singular referent per a totes aquelles persones i grups que, fent ús de les oportunitats que els brinden les xarxes i els mitjans tant locals com globals, reivindiquen un món urbà més habitable, més just, més humà.