Tribuna

Escola d’estiu IGOP 2013. Devolución

OSCAR REBOLLO. La verdad es que estamos muy contentos por cómo ha salido todo. El acto de clausura ha tenido un impacto significativo, importante, pero lo ocurrido desde el lunes hasta el jueves ha sido muy interesante también. En todos esos días, con un grupo de unas 50/60 personas, hemos compartido unas buenas tardes de presentaciones...

La nova política local o com la generalitat ens proposa recuperar Max Weber i Franz Kafka

QUIM BRUGUÉ. La intensitat de la crisi està justificant moltes actuacions que, en d’altres moments, haurien estat molt discutides. Usant les restriccions financeres com a coartada es privatitzen serveis públics, es modifiquen les condicions dels empleats públics i es debiliten les institucions democràtiques. No entraré ara a debatre si aquestes iniciatives es fan a contracor...

Pla Buits: polítiques urbanes pel ‘mentrestant’?

MARC MARTÍ. Si fins ara els instruments urbanístics per fer ciutat s’han basat en major o menor mesura, en la capacitat de generar plusvàlues econòmiques, un experiment orientat a extraure’n plusvàlues socials s’ha de rebre, com a mínim, amb optimisme. L’urbanisme més innovador passa pel reciclatge, la rehabilitació, la reparació, la reconstrucció i la reapropiació d’allò...

Una Escola per a la cooperació

OSCAR REBOLLO. Estem immersos en un procés de profunds i accelerats canvis socials, tant en l’àmbit econòmic com en el polític i molts d’altres (formes de convivència i relació, estructures familiars, formes i mitjans de comunicació, etc.). Són moltes les veus que, en els diferents àmbits de la vida social, intenten cercar explicacions resumint-ho tot en...

L’autogestió com a resposta a la crisi. Del “No ens representen” al “Juntes podem”.

ERNESTO MORALES. La cooperació i l’autoorganització són possibles i estan creixent, perquè responen a inquietuds personals que van més enllà de la mera obtenció d’un salari. Projectes d’economia solidària, horts urbans, xarxes d’intercanvi, projectes d’educació compartida i d’educació lliure, cooperatives de consum, grups d’ajuda mútua i un llarg etcètera s’estan multiplicant a les nostres ciutats....

Oblidats de la democràcia espanyola: barris d’atur i salaris baixos

ZYAB IBAÑEZ. Que l’enquistament de l’atur i del problema de l’habitatge coincideixin amb l’espectacular evolució política i social del país en les últimes dècades, suggereix que Espanya ha portat, almenys des de la transició política, una doble vida, en universos paral.lels bastant contradictoris. Des de qualsevol present sorgeix la temptació d’imaginar-se en un gran final de...

Saskia Sassen: Una mirada intel.ligent a les ciutats de la globalització

MARGARITA LEÓN. Saskia Sassen ha estat guardonada amb el premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials. És la tercera dona que rep el premi en més de trenta edicions i és l’única acadèmica en el llistat dels deu científics socials més citats internacionalment segons el rànquing ISI. És d’agrair als membres del jurat, tant el de...

Enderrocament del quart pilar del benestar social. Les reformes de la LAPAD i del règim local

TONI VILÀ. Són retallades conjunturals degudes a la crisi o és que el govern de l’Estat ho aprofita per fer un canvi radical cap a polítiques socials que ens recorden temps passats? Aquests dies estem assistint a una nova ofensiva contra l’Estat Social. Després de la salut, les pensions i l’educació ara toca el torn als...

La transició cap a la sostenibilitat no serà televisada

JOSEP LL. ESPLUGA. Mentre el sistema polític formal està paralitzat a l’espera d’un hipotètic creixement econòmic que torni a posar en marxa la roda de la producció i del consum, nombroses iniciatives ciutadanes intenten avançar cap al descens energètic i el decreixement, constituint una autèntica revolució silenciosa cap a una societat més sostenible, respectuosa i justa....

Sobre la Ciutat

JOAN SUBIRATS. Si fins ara l’especificitat de la condició urbana era la capacitat de contenir, dins d’uns límits precisos, una infinitat de relacions, interessos, possibilitats i recursos, cada vegada tenim més ciutats l’èxit de les quals els permet superar les fronteres imposades per la política l’urbanisme. Els processos de canvi que han travessat amb més o...

Si no existís la PAH

ISMAEL BLANCO / MARGARITA LEÓN. Tres milions i mig de llocs de treball perduts des del començament de la crisi. Dos milions de llars sense cap font d’ingressos. Un creixement de gairebé el 30% en la diferència entre les rendes altes i les baixes. Un augment sense precedents en els índexs de pobresa i exclusió...

El futur d’Haití es juga a les seves ciutats

RAMON CANAL. L’Haití contemporani va néixer al segle XVIII com una colònia agrària esclavista basada en el monocultiu del sucre. Un cop suprimit aquest sistema productiu, el camp haitià ha mantingut una proporció minoritària de cultius dedicats a l’exportació (sucre, cacau, cafè,…), dins un sector agrari poc desenvolupat i bàsicament enfocat cap al mercat interior....