Antoni Vila
Coordinador Laboratori Serveis Socials IGOP
Dues senyals de canvi en les polítiques de cures: Catalunya avança en la integració i la democràcia de la cura entra en el debat públic
Les polítiques de cures de llarga durada estan vivint un moment d’especial rellevància a Espanya. El passat mes de novembre van coincidir dos esdeveniments diferents, però profundament relacionats, que apunten cap a una transformació necessària del model d’atenció a les persones amb necessitats de cures de llarga durada. D’una banda, la creació a Catalunya de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS)[1]; de l’altra, la visita de la politòloga Joan C. Tronto[2] a Madrid, amb motiu de la presentació del IX Informe FOESSA, en la qual va impartir la conferència inaugural sobre la democràcia de la cura.
Tot i que es tracta d’iniciatives de naturalesa diferent -una d’institucional i l’altra de teòrica i política-, ambdues expressen una mateixa preocupació de fons: com garantir de manera efectiva els drets de les persones en contextos de creixent interdependència, envelliment, discapacitat i complexitat social.
La nova agència catalana: una resposta institucional a la fragmentació
La creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya respon a un diagnòstic àmpliament compartit per professionals, administracions i entitats socials: la fragmentació entre els sistemes de serveis socials i el sistema de salut dificulta una atenció adequada a les persones amb necessitats complexes, que afecta especialment a moltes persones grans.
L’AGAISS neix com un organisme públic de governança estratègica, amb la missió de coordinar, planificar i alinear les polítiques socials i sanitàries. La seva funció principal no s’orienta a la prestació directa de serveis, sinó a millorar la coherència del sistema, reduir duplicitats i afavorir itineraris d’atenció més continus i centrats en la persona.
Per a les entitats i administracions que treballen en l’àmbit de les cures, aquesta iniciativa resulta especialment rellevant perquè:
- reconeix que les necessitats de les persones no s’ajusten als compartiments administratius;
- situa la integració social i sanitària com una prioritat política;
- obre la porta a una millor planificació basada en dades i en la cooperació departamental.
Alhora, el debat generat a Catalunya mostra que la integració institucional no és una finalitat en si mateixa, sinó un instrument que cal avaluar en funció del seu impacte real en la qualitat de vida, l’autonomia i els drets de les persones ateses.
La democràcia de la cura: quan les cures entren al centre de la política
Gairebé simultàniament, la presència de Joan C. Tronto i el seu missatge ha contribuït a situar les cures en un marc més ampli: el de la democràcia i la justícia social. En la seva conferència inaugural, la professora Tronto va recordar que la cura no és només una qüestió tècnica o assistencial, sinó una dimensió central de la vida democràtica.
La democràcia de la cura parteix d’una idea fonamental: totes les persones som vulnerables i interdependents i, al llarg de la vida, necessitarem cures. Des d’aquesta perspectiva, la cura no pot continuar sent tractada com un afer privat, invisible o residual, sinó com una responsabilitat col·lectiva que s’ha d’organitzar democràticament.
Aquest enfocament posa l’accent en:
- el reconeixement de les necessitats de cura sense estigmatització;
- la distribució equitativa de les responsabilitats entre l’Administració pública, les persones afectades, les famílies, la comunitat i el mercat;
- la participació activa de les persones cuidades i les cuidadores en la presa de decisions;
- la centralitat de la dignitat, l’autonomia personal i els drets humans.
En l’àmbit de les persones en situació de dependència, aquesta mirada suposa un canvi profund: passar de models centrats en la gestió de serveis a models que reconeguin les persones com a subjectes de drets, amb veu i capacitat de decisió, tal com estableix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Dos camins diferents, una mateixa direcció
La creació de l’AGAISS i la difusió del paradigma de la cura democràtica no són el mateix, però dialoguen clarament entre si. L’Agència catalana actua en el pla de l’organització institucional i la governança; la democràcia de la cura, en el pla ètic, polític i cultural. Tanmateix, ambdues iniciatives apunten cap a una mateixa direcció: superar models fragmentats i avançar cap a sistemes de cures més coherents, equitatius i centrats en les persones.
Des de la perspectiva de les entitats, tant públiques com privades, aquesta convergència resulta especialment significativa. La integració social i sanitària pot facilitar millors condicions d’atenció, però només assolirà el seu ple sentit si s’orienta explícitament a:
- reforçar l’autonomia personal,
- garantir la participació dels ciutadans,
- i reconèixer la cura com un pilar de l’Estat social i democràtic de dret.
Els esdeveniments recents mostren que el debat sobre les cures està evolucionant: ja no es tracta només de com organitzar millor els serveis, sinó de quin model de societat volem construir al voltant de la cura.
_______________________
[1] Llei 10/2025, de 26 de novembre, de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya. Disponible a: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=1030418
[2] Recentment s’han publicat dos llibres d’aquesta professora en català: Tronto, J. (2025) Democràcia i cura. Barcelona: Raig Verd Editorial, S.L. y J. C. Tronto (2025) Qui se’n cuida?. Com redissenyar una política democràtica. Barcelona: Raig Verd Editorial, S.L.
Claus per al futur de les polítiques de cures
- La integració social i sanitària és una eina, no una finalitat: cal avaluar-la pel seu impacte en els drets i la qualitat de vida.
- La cura democràtica aporta un marc ètic i polític imprescindible per orientar les reformes institucionals.
- Les persones amb necessitats de cures de llarga durada han de ser reconegudes com a protagonistes actives, i no només com a destinatàries de serveis.
- El futur de les cures exigeix combinar bona governança, participació ciutadana i justícia social.
